Horts urbans, una revolució imparable

horts urbansAlaquàs, Alcàsser, Burjassot, El Puig, Godella, Paiporta o Torrent. Són només alguns eixemples dels municipis de la comarca que s’han sumat en els últims temps a la revolució dels horts urbans, una iniciativa sana, ecològica i en molt de tiró. Els colectius socials i ajuntaments han trobat en els horts urbans una alternativa d’oci i foment d’hàbits saludables que desperta l’interés de centenars de ciutadans.

Tallers d’aprenentage en centres cívics, chicotets horts que substituixen solars en desús, centres educatius que iluminen de vert als seus estudiants, jardins convertits en espais productius… A lo llarc i ample dels municipis de l’Horta podem trobar tota classe d’iniciatives encaminades a retrobar als ciutadans en els origens de la comarca a on viuen, sempre lligada al treball de la terra.

Pero més allà de la finalitat pràctica d’estos cultius que han començat a proliferar per totes bandes, hi ha un important component social. En temps de crisis els horts urbans broten per tot arreu. Passà en époques passades i està tornant a passa ara.

En paraules de Franca Roiatti, autora del llibre ‘La rivoluzione della lattuga’, “Cultivar un hort s’ha convertit hui per hui en una resposta necessària i creativa en estos temps que corren”, “és també un gest revolucionari, una manera de ‘votar’ en la forqueta i apostar per atre model social i econòmic. I és al mateix temps una manera de reconectar en la terra i de valorar lo que costa realment fer créixer una cosa tan bàsica com un encisam”.

Siga en fins sociabilisadors o com a forma de fer front a la crisis, lo cert és que els espais per al cultiu urbà creixen a pas de jagant, convertint-se en una autèntica ‘revolució’ espentada per ciutadans que no es conformen i han decidit contribuir en fer uns pobles i ciutats més ‘verts’.

Finances etiques, l’alternativa a la banca “de sempre”

¿Existixen realment entitats financeres que anteposen l’etica i el compromis social a l’obtencio rapida de benefici economic? ¿Es possible una banca etica?

Finanzas éticas, documental de Documentos TV, mostra les alternatives que estan sorgint en els ultims anys a la banca convencional, i com l’economia social i sostenible està dotant-se de sistemes financers alternatius mes proxims als seus valors.

L’Educacio Prohibida.

L’Educacio Prohibida es un documental que partint de la necessitat d’educar als jovens en una relacio estreta en el seu entorn, i fer-ho potenciant la seua llibertat per a pensar i decidir per ells mateixa sense deixar de banda l’importancia de l’aprenentage colectiu i la familia en el desenroll dels jovens, se propon qüestionar l’escolarisacio moderna i la forma d’entendre l’educacio, plantejant la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

En resum l’Educacio Prohibida se propon generar un debat de reflexio social sobre les bases que sostenen l’escola de hui en dia, promovent una educacio centrada en la llibertat, el coneiximent de l’entorn, el respecte i l’aprenentage.

Canviar el desti.

Durant una batalla transcendental, un general japones decidi atacar. Encara que el seu eixercit era superat en numero considerablement, estava segur que guanyarien, pero els seus homens estaven plens de dubtes. En el cami a la batalla, pararen en un santuari religios. Despres de resar en els homens, el general trague una moneda i digue, “Ara llançare esta moneda. Si es cara, guanyarém. Si es creu, perdrem. El desti ara se revelarà.”

Llançà la moneda a l’aire i tots la miraren atentament mentres caïa. Fon cara. Els soldats estigueren tan sobreixents d’alegria i plens de confiança que atacaren vigorosament al enemic i eixiren victoriosos. Despres de la batalla, un tinent li comentà al general, “Ningu pot canviar el desti”. “Absolutament correcte”, contestà el general mentres mostrava al tinent la moneda, la qual tenía cares en abdos costats.

Conte Zen.

“El Juego de la Muerte”

¿Fins a quin punt l’impacte de l’autoritat influix en l’obediencia de la societat? En “El Juego de la Muerte” descobrim fins a on pot aplegar una persona simplement perque una suposta “autoritat” li indica que faça una cosa o atra. Un toc d’atencio directe a l’obediencia cega a l’autoritat i el poder de manipulacio de la televisio.

Per a començar, una tassa de té.

Benvingut siga a este blog personal tot aquell que vinga en intencio d’escoltar les opinions aci escrites, compartides o no, pero tan respectables com qualsevol atres.

Un sabi japones, conegut per la sabiduria de les seues doctrines, va rebre la visita d’un professor universitari que havia anat a vore-lo per a preguntar-li sobre el seu pensament. El professor universitari tenía fama de ser cregut i orgullos, no atenent mai a les sugerencies dels demes, creent-se sempre en possessio de la veritat.

El sabi volgue ensenyar-li una cosa, de tal manera que començà per servir-li una tassa de té.

Començà posant el té poc a poc fins que la tassa se plenà. El sabi, aparentant no donar-se conte de que la tassa estava ya plena, continuà posant mes i mes té, fins a que el liquit sobreixi i començà a tacar el tapet. L’ancià mantenia la seua expressio tranquila i somrient.

El professor d’universitat mirà sobreixir-se el té, tan estupefacte, que no conseguia explicar-se una distraccio tan contraria a les normes de la bona urbanitat; pero, aplegat cert punt, no va poder aguantar-se mes i digue al vell sabi: “¡Està plena! ¡Ya no cap mes!”

El sabi imperturbable i sense immutar-se, li digue:

– Tu tambe estas ple de la teua cultura, de les teues opinions i conjectures erudites i completes, igual que li passa a esta tassa. ¿Cóm puc parlar-te de la sabiduria, que nomes es comprensible als anims senzills oberts, si abans no buides la tassa?

El professor comprengue la lliço i des de llavors s’esforçà en escoltar les opinions dels demes, sense despreciar cap d’elles.

Conte tradicional japones.